Drets històrics de la nació...

A veure si ens entenem. Ara es discuteix si a l'estatut Catalunya es pot proclamar nació, després de passar no sé quantes setmanes deliberant si té o no drets històrics. Això no va enlloc, des d'un punt de vista democràtic.
Si un parlament democràticament elegit aprova una llei bàsica per una majoria del 90%, i ho fa duent a terme el que els diferents partits havien promès als seus programes, això és el que compta. No cal que sigui el parlament d'una nació, ni d'un territori amb "drets històrics". Per un demòcrata convençut, si els melillencs votessin per declarar la independència, se'ls ha de reconèixer, encara que Melilla no sigui una nació ni hi tingui dret "històric". Naturalment, el més habitual és que la gent amb ganes d'autogovernar-se tingui una certa història i unitat social, però la legitimitat del dret no ve pas d'aquí!

escrit pelblocgros @ 5:37 p. m.