04 de novembre, 2005

Moral i ideologies

Estem envoltats d'immoralitats. Hi ha robatoris, estafes, violència, "incivisme". També hi ha qui viu en un xalet amb vigilant jurat mentre d'altres viuen al carrer o fan jornades de dotze hores per pagar-se un lloguer miserable. Els primers paguen als fills una educació d'elit fins als trenta anys mentre juguen al golf, i els segons els tenen aparcats en degradades aules d'ESO fins que tenen edat d'apuntar-se a les llistes de l'atur.

Un tipus d'immoralitat és individual; qui estira la bossa de la velleta indefensa per quedar-se amb els diners de la pensió que acaba de treure del banc és el responsable únic d'allò que fa. L'altra és "social", compartida. No hi ha una persona concreta a qui culpar de les desigualtats (econòmiques i d'altra mena), sinó que són fruit de com està organitzada la societat.

Les dretes són molt estrictes a l'hora d'imposar una conducta moral als individus, i de castigar els infractors. Llei i ordre. Les esquerres són més estrictes amb la moralitat "social", i esperen de l'estat que corregeixi les injustícies.

Les dretes són tolerants amb les "petites" desigualtats socials, que arriben a justificar en funció d'allò que un "s'ha guanyat" amb el seu esforç, i fins i tot diuen que premiar aquest esforç és el que crea riquesa i acabarà millorant les condicions de vida dels més desafavorits (quan? això no ho diuen). Les esquerres són tolerants amb els "petits" delictes i manques de civisme, que arriben a justificar precisament per les condicions precàries en què viuen (segur?) aquells qui els cometen.

Si això és cert, l'ordenança de l'alcalde Clos és de dretes. I els partits que li donen suport semblen confirmar-ho.

I jo dic que sóc d'esquerres! És que em sembla que els governs, si es preocupen de la moral val més que sigui de la seva, d'allò que fan per organitzar la societat, i que es fiquin en la moral individual tot just el mínim necessari perquè la convivència sigui possible i segura. Que no es fiquin al meu llit i em vulguin dir si m'he de casar amb un noi o una noia, per favor.