Política educativa

Una societat democràtica es basa en què tots els ciutadans tenen el mateix dret de decidir, independentment de la seva formació, del seu origen o qualsevol altra circumstància. Això pot dur de vegades a prendre decisions errònies, però és el sistema més just i també el que menys afavoreix les moltes menes de corrupció que plaguen totes les societats.

Ara bé, l'educació dels ciutadans és, en una societat democràtica, un factor essencial. La capacitat de judici, de crítica, de discerniment, es pot educar; és d'esperar que una millor formació dels ciutadans porti a elegir criteris més apropiats i prendre decisions millors per al seu país. Això no fa miracles, i també la gent culta, desvetllada i feliç pot, en certes circumstàncies, caure en els paranys de la demagògia i el populisme. Però és la millor manera que la democràcia sigui sòlida i duradora.

Pensar que n'hi ha prou a donar una educació d'excel.lència a l'elit dirigent i mantenir la població en una mediocritat submisa i feliç condemna, finalment, a l'aparició de cabdillatges més o menys ben intencionats que, en el millor dels casos, degraden la democràcia i fan renéixer la corrupció. Això ja ho sabien els grecs i els romans! I tot i així a Roma la república va acabar en dictadura i imperi. Mai no es prenen prou precaucions.

La situació que tenim ara és depriment. El model educatiu el decideixen polítics i pedagogs. Els primers només es preocupen de tenir l'electorat content per les properes eleccions (massa aviat per notar cap efecte de la política educativa) i els segons deixen la pràctica educativa per accedir als llocs de planificació (massa lluny de la realitat, emboirats de teories idealistes). El resultat és el que és. Segurament molts polítics pensen que ja va bé així, que si els electors tenen una formació mediocre se'ls podrà convèncer i manipular més fàcilment. I que massa gent culta vol dir massa rebels desestabilitzant la societat. Però cada vegada més cal gent formada a tot arreu, i es condemna la resta a l'atur i la dependència de l'estat. Amb la qual cosa no només debiliten el sistema polític sinó fins i tot el funcionament normal de l'economia, el treball, i la vida als pobles i ciutats.

Al capdavall jo sóc optimista, i penso que amb o sense formació la gent no és tan soca com alguns voldrien. La propaganda no ho pot tot, i el desastre de l'Acebes volent vendre que l'11M era ETA ho prova. Amb més o menys formació, el que permet distingir un demagog d'un estadista (parauleta que m'esgarrifa, però per una vegada passarà) és més la intel.ligència i l'experiència de cada ciutadà que res del que es pot aprendre a escola. Per això, i malgrat tot, la democràcia és el menys dolent dels sistemes. Per això era una ximpleria dir que "la democràcia està molt bé a Europa, però a Espanya no serveix perquè la gent no hi està preprarada".

Ara, pel que fa a l'escola...

escrit pelblocgros @ 1:06 p. m.