22 de desembre, 2005

Loteria

Segons la web oficial de la loteria espanyola, "El total de la emisión asciende a 2.890.000.000 euros. El total destinado a premios asciende a 2.023.000.000 de euros." És a dir, es destina a premis un 70% del jugat, i el 30% restant (867 milions d'euros!) són ingressos per l'estat. Es tracta dels impostos que paguem més gustosament. Diria que aquest és el sorteig en què la proporció de diners destinada a premis és més alta.

No sé si gaire gent pensa així, però parlant clar, la loteria és una estafa consentida. Està molt bé que una vegada a l'any, per fer gresca amb la colla o per ajudar una associació o perquè ens ve de gust, tots participem en aquesta ximpleria. Però cal saber que són diners llençats. Bé, no exactament: en aquest cas el 30% són diners llençats (que cadascú faci comptes segons el que hagi jugat, he he) i els altres 70% són els que guanyen els afortunats, i que un dia, eventualment, podria ser que recuperessim en un cop de sort. La loteria NO TOCA MAI. Bé, sí, jo també conec gent que li ha tocat. N'hi ha uns que els va tocar un 5è, i amb allò sol van recuperar més diners dels que han jugat en tota la seva vida. Però aquest argument no vol dir res: també conec gent (jo mateix) que no li ha tocat mai.

Psicològicament, tendim a pensar que hi ha dos opcions (et toca o no et toca) i encara que sapiguem que és més probable que no toqui, costa fer-se càrrec de la probabilitat real, que òbviament no és una entre dues sinó una entre milers. I com que el premi és molt llaminer, tendim a pensar que una cosa va per l'altra. Però és molt fàcil veure que no, els premis només compensen pel 70% dels diners posats, en el millor dels casos.

Hi ha gent realment enganxada a les loteries, i gent que sense ser ludòpata deixa bona part dels seus diners en sorteigs pensant de debò que li pot tocar. Sol ser, a més, gent amb poca formació i pocs ingressos, que realment en surten perjudicats. Hi hauria d'haver, a tots els bitllets de loteria, un advertiment del tipus "jugar perjudica seriosament la butxaca" o "el joc pot arruinar", i la publicitat hauria d'estar prohibida com la del tabac. O més senzillament, si a cada bitllet hi constés "dels x euros que vostè ha pagat, y són per a premis" amb lletres grosses, tot seria més clar.

Vaja, ja sé que això és una dèria meva, i si em llegeix algú de Vic pensarà que és enveja punyetera. De fet, confesso que fins i tot jo he pensat què faria amb els diners si em caigués un pessic que valgués la pena. Però vull que s'entengui: si en muntar una porra, un dels amics diu que guanyi qui guanyi ell es queda el 30% del pot, quants de vosaltres hi posarieu ni un cèntim?

2 Comments:

At 12/27/2005 4:25 p. m., Blogger ignasi said...

collons!!!!!!!!

 
At 12/29/2005 6:07 p. m., Blogger pelblocgros said...

Doncs mira, m'alegro que t'hagi cridat l'atenció a tu precisament, que ets mestre. En general "al món de l'educació" s'és molt conscient dels perills de l'addicció a la droga, però no dels jocs d'atzar. Deu ser que -per sort- els joves juguen més a coses divertides.
Però aquestes qüestions (potser a secundària) es poden fer servir per motivar alguns temes de matemàtiques, em penso.
Bones vacances! ;)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home