16 de gener, 2006

Hipoteques amb terminis llargs

En Viladesau alerta que no té sentit fer hipoteques a 30, 40 o 50 anys quan els pisos es construeixen per aguantar 25 anys en bones condicions i potser 50 o 60 per enderrocar-se. Al post anterior avisava que l'estat afavoreix les hipoteques per les desgravacions que dóna, però ja venia a dir que el que convé és tornar ràpid la hipoteca.

El que és realment important d'una hipoteca no és tant el termini a què es contracta, sinó el termini a què un és capaç de tornar-la. Si l'interès es manté estable, les quotes d'una hipoteca normal es mantenen constants. Això fa que poc a poc (a mesura que l'hipotecat va augmentant els seus ingressos) resulti més fàcil de pagar, i que al cap d'uns anys un es pot permetre fer "amortitzacions anticipades" és a dir, tornar més diners del que la hipoteca l'obliga. Estaria bé saber les dades de quanta gent pot fer efectivament això, però és molt possible que les hipoteques a 30 anys es retornin a la pràctica en 20 anys. Vist així, contractar la hipoteca a 50 anys és en realitat un avantatge per la flexibilitat que dóna. Un sempre podrà tornar més diners del que està obligat (llavors és important que la comissió per amortització parcial sigui baixa o zero) i el fet de tenir un termini llarg facilita quotes baixes per les temporades que es va just de diners. Si l'acabes retornant en 20 anys, tenir el contracte a 50 et serveix per no passar estretors els mesos que tens més despeses.

Ara bé, no cal ser il·lusos. Si les entitats d'estalvi fan aquestes hipoteques, és que hi guanyen alguna cosa. Interessos. Amb el mateix tipus d'interès, el total d'interessos que ingressen per una hipoteca a 50 és més que a 20 anys, fins i tot si s'acaba retornant en 20 anys. I a més, normalment te la cobren a un interès més alt (si estàs disposat a pagar en 20 anys això et dóna facilitats per negociar millors condicions).

D'altra banda, si tens una hipoteca a 50 anys, encara que et puguis permetre pagar-la més ràpid potser és temptador no fer-ho... i ja pagarà qui vingui al darrera...