Vint-i-cinc anys més?

Quan es va aprovar l'estatut vigent, els negociadors catalans es van esforçar a aconseguir el màxim de competències que van poder. I no es van fixar que per pagar el que costava exercir-les, la Generalitat s'hauria d'endeutar indefinidament. I així estem. Els sociates sempre havien dit que el dèficit es devia a mala gestió, però ara que manen ells han de dir el que és: no hi ha pasta.

Ara han fet un estatut nou. A l'hora de negociar-lo a Madrid, els governants d'allà s'han encarregat que el finançament que surti vingui a ser més del mateix. Les competències que nominalment es transferien no han estat gaire polèmiques, encara que al tram final potser les acabin retallant també. Però això no els preocupa: mentre no hi hagi la pasta que cal per exercir-les, la Generalitat ja pot tenir totes les competències que li vinguin de gust.

O sigui, tornaran a endeutar el govern català i seguiran tenint la paella pel mànec a Madrid. El més trist és que ara els "nostres" representants ho sabien perfectament (potser a diferència de vint-i-cinc anys enrere, que negociaven sense cap experiència de govern) de què anava la pel·lícula, i que han posat l'interès immediat de partit (una foto!) per davant del país i fins i tot de l'interès de partit a mitjà termini. En Mas vol ser president, però de què? D'una província endeutada.

Tal com van les coses, doncs, el poder real continuarà al govern d'Espanya. Un cop acceptat això, l'actitud del PSC és d'allò més coherent. Si poden manar allà, què els importa qui mani a la Generalitat? Ja la poden regalar al Mas, guanyar-se un parell de ministeris i lliurar-se d'un president incòmode i d'un pacte tripartit impopular a la resta de l'estat. Només van ser catalanistes mentre a Espanya manava el PP. Llavors sí, com que només tenien poder a la Generalitat, aquest els convenia que augmentés.

Ara ens falta saber què hi dirà la gent, que els hi paguem els sous. Ho acceptarem? La única alternativa és ERC, però falta saber si tindran la capacitat política de fer-se sentir i fer arribar un missatge alhora de fermesa i de realisme.

Ja he sentit i llegit gent que diuen que CiU ha recuperat la centralitat i que si ERC vota no se'n tornarà a la radicalitat. Aquest discurs és estúpid: "centralitat/radicalitat"? El que compta és tenir un discurs que sigui entès per la majoria de l'electorat, i d'això en diuen "centralitat". Però els electors també n'aprenem, de les experiències. Fer un discurs tan "centrat" que d'una setmana a l'altra passes de dir-li traïdor al Zapatero a pactar amb ell, de dir-los venuts als d'ERC a vendre't tu, d'atacar els matrimonis gais a voler ser ministre, això també pot dur a ser marginal. Tot depèn del que vulguem nosaltres.

Llàstima que potser seguirem volent més del mateix. Diuen que cada país té el govern que es mereix. I no està gens clar que ERC s'hagi guanyat l'experiència de govern que volia, la imatge de partit solvent, per poder seguir creixent en la línia que duia.

escrit pelblocgros @ 1:24 p. m.