Loteria

Segons la web oficial de la loteria espanyola, "El total de la emisión asciende a 2.890.000.000 euros. El total destinado a premios asciende a 2.023.000.000 de euros." És a dir, es destina a premis un 70% del jugat, i el 30% restant (867 milions d'euros!) són ingressos per l'estat. Es tracta dels impostos que paguem més gustosament. Diria que aquest és el sorteig en què la proporció de diners destinada a premis és més alta.

No sé si gaire gent pensa així, però parlant clar, la loteria és una estafa consentida. Està molt bé que una vegada a l'any, per fer gresca amb la colla o per ajudar una associació o perquè ens ve de gust, tots participem en aquesta ximpleria. Però cal saber que són diners llençats. Bé, no exactament: en aquest cas el 30% són diners llençats (que cadascú faci comptes segons el que hagi jugat, he he) i els altres 70% són els que guanyen els afortunats, i que un dia, eventualment, podria ser que recuperessim en un cop de sort. La loteria NO TOCA MAI. Bé, sí, jo també conec gent que li ha tocat. N'hi ha uns que els va tocar un 5è, i amb allò sol van recuperar més diners dels que han jugat en tota la seva vida. Però aquest argument no vol dir res: també conec gent (jo mateix) que no li ha tocat mai.

Psicològicament, tendim a pensar que hi ha dos opcions (et toca o no et toca) i encara que sapiguem que és més probable que no toqui, costa fer-se càrrec de la probabilitat real, que òbviament no és una entre dues sinó una entre milers. I com que el premi és molt llaminer, tendim a pensar que una cosa va per l'altra. Però és molt fàcil veure que no, els premis només compensen pel 70% dels diners posats, en el millor dels casos.

Hi ha gent realment enganxada a les loteries, i gent que sense ser ludòpata deixa bona part dels seus diners en sorteigs pensant de debò que li pot tocar. Sol ser, a més, gent amb poca formació i pocs ingressos, que realment en surten perjudicats. Hi hauria d'haver, a tots els bitllets de loteria, un advertiment del tipus "jugar perjudica seriosament la butxaca" o "el joc pot arruinar", i la publicitat hauria d'estar prohibida com la del tabac. O més senzillament, si a cada bitllet hi constés "dels x euros que vostè ha pagat, y són per a premis" amb lletres grosses, tot seria més clar.

Vaja, ja sé que això és una dèria meva, i si em llegeix algú de Vic pensarà que és enveja punyetera. De fet, confesso que fins i tot jo he pensat què faria amb els diners si em caigués un pessic que valgués la pena. Però vull que s'entengui: si en muntar una porra, un dels amics diu que guanyi qui guanyi ell es queda el 30% del pot, quants de vosaltres hi posarieu ni un cèntim?

escrit pelblocgros @ 8:04 p. m. 2 comentaris

Quantitat i qualitat

Quantitat i qualitat poden ser perfectament compatibles. De fet, en molts camps cal haver fet molts intents per arribar a produir quelcom de vàlid. Però en el cas d'un bloc que pretén ser reflexiu, la qualitat implica dedicar-hi un temps. I si aquest bloc l'escriu per algú que no té tant de temps com voldria per reflexionar, la quantitat acaba sent incompatible amb la qualitat.

Dic tot això per excusar-me pel silenci de tants dies, i per explicar que he obert un altre bloc, la cita del dia on espero poder escriure, allà sí, quasi cada dia. Són simplement fragments que he llegit durant el dia i que m'han cridat l'atenció, per bé o per mal. De moment són cites literàries, però hi acabaran sortint blocs, articles de diari i qualsevol cosa.

I acabo el bloc amb una petita justificació dels polítics impertinents. L'ofici del polític de partit (aquí quasi només fa política qui ho té per ofici i està en un partit) implica fer declaracions ben sovint (quantitat), i implica fer allò que eufemísticament se'n diu política de passadissos, és a dir, conspirar per aconseguir, incrementar o mantenir una posició de poder dins el partit. Tot això necessita temps i en deixa ben poc per la reflexió, i en conseqüència la "qualitat" de les declaracions és de promig ben baixa. Pobrets, excuseu-los si es dediquen constantment a desqualificar-se mútuament, però és que no tenen temps per pensar en res més constructiu.

escrit pelblocgros @ 4:43 p. m. 0 comentaris

Mas és Blair?

Ara diuen que en Mas s'apunta a la tercera via d'en Blair, i que vol arribar a acords amb els socialistes, i que amb els del pp no hi pactaran en una generació.
Però per qui ens prenen? Els de CiU sempre han pactat amb qui manés, i s'han presentat davant de la "societat civil" (bonic eufemisme) com l'enllaç directe amb el govern de torn. Ara toquen sociates, doncs es fan els filolaboristes. I que ningú no recordi que quan l'Acebes era ministre era Convergència qui votava els pressupostos i les investidures. Ara bé, si els d'Esquerra pacten amb els sociates és que són uns venuts.
Què vol dir, tot plegat? Simplement dues coses: 1) han de reaccionar perquè Esquerra no els prengui el paper d'enllaç amb els petits empresaris locals, i 2) creuen que el govern socialista de Madrid aguantarà més d'una legislatura. No una generació, és clar, però prou temps per treure profit d'aquesta estratègia.

escrit pelblocgros @ 1:08 p. m. 1 comentaris