Mentides
Per completar el que deia l'altre dia sobre que tothom té el dret, i en certa mesura el deure, d'expressar les seves opinions del tipus que siguin, diré un parell de coses de les mentides.
Cal distingir sobre tot les qüestions d'opinió de les qüestions de fet. Dir que "los profesores, en los colegios públicos de Cataluya, van a (...) ser vigilados por un comisario político" com fa la
Sánchez Camacho no és una opinió que calgui respectar. És una mentida dita amb coneixement de causa, i totalment condemnable. També són condemnables les falsedats que es difonen sense saber si són certes o no, quan no es fa cap esforç per comprovar-ne la veracitat sinó que es repeteixen perquè convé per algun motiu. I certament, hi ha algunes mentides que són delictes, com les calúmnies i difamacions.
Per als calumniadors i difamadors, si us plau, res de tolerància.
Política educativa
Una societat democràtica es basa en què tots els ciutadans tenen el mateix dret de decidir, independentment de la seva formació, del seu origen o qualsevol altra circumstància. Això pot dur de vegades a prendre decisions errònies, però és el sistema més just i també el que menys afavoreix les moltes menes de corrupció que plaguen totes les societats.
Ara bé, l'educació dels ciutadans és, en una societat democràtica, un factor essencial. La capacitat de judici, de crítica, de discerniment, es pot educar; és d'esperar que una millor formació dels ciutadans porti a elegir criteris més apropiats i prendre decisions millors per al seu país. Això no fa miracles, i també la gent culta, desvetllada i feliç pot, en certes circumstàncies, caure en els paranys de la demagògia i el populisme. Però és la millor manera que la democràcia sigui sòlida i duradora.
Pensar que n'hi ha prou a donar una educació d'excel.lència a l'elit dirigent i mantenir la població en una mediocritat submisa i feliç condemna, finalment, a l'aparició de cabdillatges més o menys ben intencionats que, en el millor dels casos, degraden la democràcia i fan renéixer la corrupció. Això ja ho sabien els grecs i els romans! I tot i així a Roma la república va acabar en dictadura i imperi. Mai no es prenen prou precaucions.
La situació que tenim ara és depriment. El model educatiu el decideixen polítics i pedagogs. Els primers només es preocupen de tenir l'electorat content per les properes eleccions (massa aviat per notar cap efecte de la política educativa) i els segons deixen la pràctica educativa per accedir als llocs de planificació (massa lluny de la realitat, emboirats de teories idealistes). El resultat és el que és. Segurament molts polítics pensen que ja va bé així, que si els electors tenen una formació mediocre se'ls podrà convèncer i manipular més fàcilment. I que massa gent culta vol dir massa rebels desestabilitzant la societat. Però cada vegada més cal gent formada a tot arreu, i es condemna la resta a l'atur i la dependència de l'estat. Amb la qual cosa no només debiliten el sistema polític sinó fins i tot el funcionament normal de l'economia, el treball, i la vida als pobles i ciutats.
Al capdavall jo sóc optimista, i penso que amb o sense formació la gent no és tan soca com alguns voldrien. La propaganda no ho pot tot, i el desastre de l'Acebes volent vendre que l'11M era ETA ho prova. Amb més o menys formació, el que permet distingir un demagog d'un estadista (parauleta que m'esgarrifa, però per una vegada passarà) és més la intel.ligència i l'experiència de cada ciutadà que res del que es pot aprendre a escola. Per això, i malgrat tot, la democràcia és el menys dolent dels sistemes. Per això era una ximpleria dir que "la democràcia està molt bé a Europa, però a Espanya no serveix perquè la gent no hi està preprarada".
Ara, pel que fa a l'escola...
Blogroll
Això és un auto-post per recordar-me d'actualitzar els links d'aquí a la dreta. La idea no és que la llista s'engreixi molt; hauria de correspondre's més amb la dels que de veritat em miro. Més enllà de vint entrades deixaria de ser pràctica. Entre tres i cinc per apartat pot estar bé.
- Quan tingui temps de fer un volt per la "blocosfera", intentar engreixar la llista dels no-polítics. Visitar na Jacqueline, que darrerament no estava gaire inspirada però qui sap si s'haurà refet.
- N'hi ha algun d'Esquerra força avorrit i buit. Renovar tot aquest apartat. Ja em queixava el primer dia que em costa trobar blocaires esquerranosos interessants. Potser en Partal? Algun sociata heterodox, si n'hi ha?
- Vegilar si en Fabregas segueix amb la seva croada estúpida, i esborrar-lo si s'ho guanya. Potser afegir en Sala-i-Martín, però segur que allò seu és un bloc?
- Trobar ecologistes mínimament seriosos i argumentadors encara és més difícil que amb els d'esquerres. Com és això? Buscar fora dels catalans, si cal.
Tertulians habituals
Quan una colla d'ignorants pontifiquen sobre temes dels que no n'entenen ni un borrall, més que fer pena, indigna. Perquè si resulta que tu en saps, del tema, te'n pots riure amb ganes, però tots som tan ignorants de la major part de temes com els tertulians habituals, i sovint ens
colen els seus prejudicis com si fossin opinions fundades. (Si ens colen opinions, fundades o no, per fets, ja és problema de cadascú...)
De manera que no heu d'esperar de mi una opinió del veredicte sobre el pont que es va ensorrar, perquè ni n'entenc de lleis ni d'enginyeria de ponts i camins.
Ara bé, la política no hem de deixar que es converteixi en una qüestió d'experts, d'una elit que governa en nom del poble i per al poble però sense el poble. Aquesta és la base de la democràcia: una persona, un vot. L'opinió del taxista que escolta la cope val tant com la de l'Ernest o la meva. Tothom té el dret -i potser el deure i tot- d'intentar convèncer el veí i exposar els seus arguments, i finalment d'escollir entre aquells que volen manar a qui sembli que ho farà més bé.
Fins i tot els tertulians habituals.
Mafalda
- Quan sigui gran, vull ser de la societat civil!
- Susanita, tots ho som, de la societat civil.
- Bé, però jo vull ser de la que va al Liceu els diumenges.
- Susanita, el Liceu és de tots, i tots hi podem anar.
- Vaja, no m'entens. Jo vull ser de la que té la paella pel mànec!
- ...
- Va, digue-ho, que tots tenim la paella pel mànec, digue-ho!
No entenc el que passa a França
Està ple de gent que pontifiquen sobre tot el que no saben, que ens expliquen per què ha passat el que ja sabem, i que era inevitable, però no en tenien ni idea cinc minuts abans. Jo ho vull deixar clar d'entrada: no ho entenc, el que està passant a França.
Us recomano
La Haine, veureu com això ja fa temps que estava madurant. Però com es passa del "malaise des quartiers difficiles" a una revolta generalitzada per tot el país, cremant mil cotxes cada nit? No ho entenc, el que està passant a França.
Havent-hi viscut, i havent vist de prop com són aquestes "cités" dels HLM i la gent que hi viu, i com són considerats pels francesos-francesos, es pot pensar que sí, que allà s'han muntat uns guetos monumentals i aquesta és la clau de la qüestió. Però que s'arribi a un nivell de malestar prou fort perquè una espurna en un barri faci encendre, per pura imitació, la revolta a tot França, qui s'ho podia pensar? La preocupació hi era. Els polítics n'eren conscients. El Sarkozy és on és per la campanya populista que feia sobre el tema. I està clar que el seu mètode ha fracassat, si més no com a prevenció. Es pot pensar que els seus discursos fins i tot han ajudat a fer insostenible la situació, no ho sé. Ara, donar-li les culpes a ell és ben forassenyat! Ni ell ni cap dels altres enarques que porten França semblen saber com han anat a parar a l'atzucac on estan, ni molt menys com sortir-ne. No sóc l'únic que no ho entén, el que està passant a França.
I què passarà ara? Bé, aquesta revolta no sembla tenir un líder ni una organització que li permeti oposar-se amb èxit a les forces de l'Estat, per tant hauria d'anar perdent pistonada i apagar-se, de moment. Per ressorgir, qui sap, en qualsevol ocasió. Però de veritat, no ho entenc, i fer prediccions sobre una cosa que no entens té tantes possibilitats d'èxit com comprar loteria.
(Ah, i si algú defensa que això té a veure amb l'integrisme islàmic, si us plau, que s'ho faci mirar, o més senzill, se n'hi vagi i hi faci un cop d'ull ell mateix)
Crítica literària a l'AVUI
A l'Isern li ha calgut fer
aquest post per
assegurar-se que li publicaven la crítica del premi Planeta sencera?!
Doncs per més que digui que la vida és agraïda, el que explica és que -si més no el to- l'hi han censurat. Esperem a dimecres a veure-la ;)
Moral i ideologies
Estem envoltats d'immoralitats. Hi ha robatoris, estafes, violència, "incivisme". També hi ha qui viu en un xalet amb vigilant jurat mentre d'altres viuen al carrer o fan jornades de dotze hores per pagar-se un lloguer miserable. Els primers paguen als fills una educació d'elit fins als trenta anys mentre juguen al golf, i els segons els tenen aparcats en degradades aules d'ESO fins que tenen edat d'apuntar-se a les llistes de l'atur.
Un tipus d'immoralitat és individual; qui estira la bossa de la velleta indefensa per quedar-se amb els diners de la pensió que acaba de treure del banc és el responsable únic d'allò que fa. L'altra és "social", compartida. No hi ha una persona concreta a qui culpar de les desigualtats (econòmiques i d'altra mena), sinó que són fruit de com està organitzada la societat.
Les dretes són molt estrictes a l'hora d'imposar una conducta moral als individus, i de castigar els infractors. Llei i ordre. Les esquerres són més estrictes amb la moralitat "social", i esperen de l'estat que corregeixi les injustícies.
Les dretes són tolerants amb les "petites" desigualtats socials, que arriben a justificar en funció d'allò que un "s'ha guanyat" amb el seu esforç, i fins i tot diuen que premiar aquest esforç és el que crea riquesa i acabarà millorant les condicions de vida dels més desafavorits (quan? això no ho diuen). Les esquerres són tolerants amb els "petits" delictes i manques de civisme, que arriben a justificar precisament per les condicions precàries en què viuen (segur?) aquells qui els cometen.
Si això és cert, l'ordenança de l'alcalde Clos és de dretes. I els partits que li donen suport semblen confirmar-ho.
I jo dic que sóc d'esquerres! És que em sembla que els governs, si es preocupen de la moral val més que sigui de la seva, d'allò que fan per organitzar la societat, i que es fiquin en la moral individual tot just el mínim necessari perquè la convivència sigui possible i segura. Que no es fiquin al meu llit i em vulguin dir si m'he de casar amb un noi o una noia, per favor.
